ENTRE EL MARTELL I L'ENCLUSA
Paula Portella Colomer
A BANYOLES...
A la vila rural de Banyoles era molt necessària l'existència dels ferrers. Es van començar a agrupar en gremis en un mateix carrer, el carrer Major, antigament denominat carrer dels Ferrers per aquest mateix motiu. La gent dels oficis va crear els gremis i confraries, sempre amb el permís de l’abat, per defensar tant els seus interessos materials com espirituals. A la vila banyolina entre moltes, existien les confraries dels ferrers, serrallers, calderers, traginers, fusters i soguers, ubicades a l’església de Santa Maria dels Turers. Fundada abans del segle XVI i amb el sant patró de Sant Eloi.
Quan parlem dels ferrers de poble, i sobretot dels de Banyoles, és important saber que a l’època hi havia diferents tipus de ferrers. Per una banda, hi havia els ferradors, que podien ser de cavalls o de rodes. I també hi havia els ferrers de tall.
FERRADOR DE CAVALLS
Es dedicaven principalment a ferrar els cavalls. Feien les ferradures de ferro adequades per a cada cavall i un cop fetes, ells mateixos els hi col·locaven. Un bon ferrador, no només es dedicava a fer les ferradures, sinó que també coneixia molt bé el comportament i les reaccions dels animals per poder dur a terme l’aplicació de la ferramenta. Les ferradures normalment tenien set forats, però algunes eren de vuit. La seva duració depenia de les hores de treball de l’animal, podia durar un únic mes, o arribar a durar un any sencer.
FERRADOR DE RODES
Posava el cèrcol o xescle a les rodes, normalment de carros, per enfortir-les. La construcció de les rodes de fusta d’un carretó de transport o d’un carro, la feien els carreters. Tot i això, la roda no podia circular sense que un ferrer (ferrador de rodes) fes tot el procés, llarg i complicat, de ferrar-la.
Era una feina molt feixuga, en la qual intervenia molta gent alhora. Podíem trobar ferradors que fessin ambdues coses: ferrar els cavalls i ferrar les rodes.
FERRER DE TALL
Les eines de tall, des de l’antiguitat, han sigut molt necessàries per dur a terme les diferents tasques domèstiques i agrícoles. Els ferrers de tall treballaven en antics obradors on fabricaven totes les eines pel treball del camp i de la terra (destrals, podalls, falç, volants, càvecs…) i estris per la cuina (ganivets, tallants…). Cada ferrer de tall adaptava les seves manufactures a les demandes que tenien i podien fer gran varietat d’estris. Per això, a la vila de Banyoles, era indispensable l’existència d’aquests ferrers.
DESTAQUEM...
1
FERRADOR DE CAVALLS
Joan Oliver i Vileta (1929) que va començar l’ofici de ferrador quan tenia disset anys amb el mestre Andreu Ribas Campdelacreu, i es va instal·lar a la ferreria de Can Roc, a la plaça de les Rodes de Banyoles. Posteriorment, el seu fill Josep va continuar el negoci familiar.
Fotografia 1: Interior de Can Roc, on l’Andreu Ribas, sense gorra, està ferrant un cavall. Font: Oficis i feines d’abans (p.221).
2
FERRADOR DE RODES
Joaquim Duran Estarriola (1929, Camós), un carreter i ferrador de rodes amb molta experiència. Amb catorze anys va començar a treballar d’aprenent a la carrosseria Bertran, a Banyoles, a l’antic carrer Alfons XII. Més endavant, quan tenia vint-i-cinc anys va voler treballar per ell i es va instal·lar al carrer Sant Mer de Banyoles, fins que es va jubilar.
Fotografia 2: Joaquim Duran Estarriola ferrant una roda de carro. Font: Oficis i feines d’abans (p.226).
3
FERRER DE TALL
A Banyoles es destaca Josep Portella Canadell o "Pepet ferrer", que des de ben petit i fins a l’últim dia de la seva vida, va treballar a l’obrador de la plaça del Teatre - abans del seu pare, i ara del seu fill, en Pere-, exercint de ferrer d’eines de tall.
Fotografia 3: Josep Portella Canadell forjant un podall. Font: Oficis i feines d’abans (p.233).